ALBIDA Dehradun

Tras dos intensas semanas de clase, hoy Muskana ha acabado, entre lágrimas y sonrisas, su primer proyecto en Derhadun. Felices, satisfechos y enormemente recompensados por todo lo vivido, nos preguntamos si podemos estar tristes de felicidad.

EL DÍA

Hoy  hemos comenzado el día con la extraña sensación de saber que el proyecto llega a su fin. A pesar de saber desde el principio que todo acaba, cogemos el taxi con tristeza. El día nos acompaña: llueve como nunca ha llovido durante estos días. En el colegio, nos hacemos los fuertes, reímos y disimulamos. Al terminar la clase, repartimos regalos para que puedan seguir dibujando y pintando: una libreta con una foto de Muskana en la primera página y un sobre con lápices y otros materiales. Ellos responden con regalos, abrazos y alguna lágrima. También nos emocionamos…

MUSKANA

Antes de venir, nos cuestionábamos si sería posible acabar el proyecto cumpliendo todos los objetivos marcados. Ahora, a pesar de haberlo conseguido con alegría y plenitud, nos damos cuenta que aun queda mucho por hacer, por eso hemos decidido continuar e intentar crecer. El resultado de la experiencia nos ha despertado la necesidad de seguir colaborando con ésta y muchas otras escuelas.

Somos conscientes que sin vuestra ayuda no estaríamos aquí, así que queremos daros las gracias más sinceras por vuestra confianza y solidaridad.

P.S.:Nos estamos volviendo Kitsch (nos volvemos con un peluche en la maleta)!

PENÚLTIM DIA DE TALLERS AMB POLLOCK!

Namaste a tots i a totes,

Muskana aviat deixarà Dehradun i se'ns encongeix el cor només de pensar en deixar els nens i els tallers. Per això estem aprofitant al màxim aquests últims dies, rient, jugant i pintant amb intensitat a cada instant.

Avui hem volgut fer un homenatge a Jackson Pollock i l'expressionisme abstracte, pintant grans llençols blancs estesos a terra amb esquitxos de pintura de mil colors. El més divertit ha estat protegir als nens i a nosaltres mateixos amb una espècie de capalines de plàstic... s'han tornat bojos saltant, ballant i tacant la tela de pintura. També ha estat jornada de dibuix lliure, un dibuix per nen que ens endurem per als nostres col·laboradors com a mostra d'agraïment i per ensenyar-los els fruits del projecte que han ajudat a dur a terme.

Després dels tallers hem parlat amb la directora del centre, la qual ens ha felicitat per la nostra feina i ens ha mostrat l'interès de l'escola per què hi tornem l'any que ve. Tot i que a l'inici de les activitats no acabaven d'entendre la importància que nosaltres adjudiquem a l'art envers l'educació dels nens i nenes, finalment han vist quan n'és de positiu. Els mateixos nens i nenes en són la prova: alegres, feliços i somrients han gaudit alhora que evolucionaven artísticament. Tot plegat ens fa estar molt contents!

Aquí una fotografia amb els propietaris de la botiga de material escolar. S'han forrat amb nosaltres, mireu com somriuen!

¡¡ MUSKANA desde casa !!

Muskana news!!!

Muskana pinta somriures i ensenya com pintar-los!!! A l'escola ens ho passem "com a indis" i és que tot és somriures, il·luió i feina ben feta. Els nens comencen a desenvolupar el seu propi pensament creatiu i, fins i tot aquells que no sabien què fer davant d'un fullen blanc, ara ens sorprenen no deixant ni un espai per pintar.

Aquesta semana estem de vanguardes. Ahir vam començar amb el cubisme, tot  donant la missió de dibuixar un bodegó i un retrat d’un dels sis Muskana fet només amb línies rectes. I aquest matí hem treballat el surrealisme amb un “cadáver exquisit” i el resultat ha estat divertidíssim (foto) !!! Són les 12 i seguim treballant en les activitats de demà: ja som al  fauvisme i a la plastilina!!!

P.D. Entre mal de panxa i mal de panxa, us recomanem evitar beure tè amb mantega i menjar dolços refregits!!!

P.D. 2. NIT SURREALISTA: tenim un "Muskana monkey", una "Muskana buda, que guai" i una Marta que s'ha trobat una bossa d'embotit penjada al revés i el corresponent tros de pavo al terra (Muskana estén el menjar com la roba per la diversitat de fauna local).

Continuarà….

NAMASTE MARTA, WELCOME TO DEHRADUN!

Hola a tots i a totes!

Per falta de temps I alguns problemes tècnics, no hem pogut actualitzar el blog tant com voldríem, però ara intentem posar-hi remei fent cinc cèntims del que ha passat últimament amb Muskana.

La primera noticia a destacar és l’arribada a Dehradun del sisè membre de Muskana: Benvinguda Marta!

En segon lloc, a l’escola seguir amb els tallers amb èxit. Prehistòria, Antic Egipte… ara som al postimpressionisme de Van Gogh i la seva “Nit Estrellada”, la qual ha estat reproduida en forma de collage pel grup dels petits, en format mural. Un cop més diem: val la pena tot l’esforç quan veus les cares de desenes de nens feliços contemplant el que ha sorgit de la seva creativitat.

Aprofitant el cap de setmana (no treballem a l’escola), hem estat convidats a dinar a ca la Tania, una de les professores del centre. La seva família ens ha acollit súper bé, tot i que amb tant menjar quasi sortim de casa seva rodolant carrer avall. Després de dinar hem fet el cor fort i hem tornat a casa per preparar els tallers de la setmana que ve, però de nit, fa unes poques hores, hem visitat el Temple de Buda, un recinte enjardinat increíble, amb un temple preciós i divereses edificacions al voltant. Una mica més enllpa, l’escultura daurada d’un buda gegant semblava observar-nos des de la seva altiva posició. Ens ha impactat el silenci i la tranquil·litat que regnen en aquesta part de la ciutat, totalment oposada al caos i estrès comuns a Dehradun centre i, en general, a l’Índia. Semblava quasi com estat en un món apart… Tornant del temple, el monzón ens ha enganxat per sorpresa i hem arribat ben xops a casa. Xops, però contents per l’experiència.

 Avui us adjuntem algunes fotos que ens agradaría haver adjuntat anteriorment i no hem pogut. Esperem que les gaudiu, tot i que sigui difícil a distancia.

Continuarà…

P.S.: Avui, carrera de taxis (rick-shaw auto) de nit… graaaaaaaaaaaaaaan!

DEHRADUN DE FESTA MAJOR!

Hola a tots i a totes!

Seguim amb epoca de monzons a Dehradun. Afortunadament, les gotellades es concentren de nit i matinada. La resta del dia plou petites estones i amb poca intensitat. Tot i la pluja, aqui estan de festa! Carroces, petards ensordidors, confeti, la "Altaf Band" (banda musical duniforme llampant)... Despres de dinar, baixant per carrer a lalsada de la Torre del Rellotge (Clock Tower), hem ensopegat amb una moguda impressionant, una rua que ens ha fet desviar de cami perque si aqui la majoria de carrers ja son estrets i atapaits, amb una rua ja us ho podeu imaginar.

Pel que fa als tallers, cada vegada els nens i nenes es mostren mes oberts i comunicatius. Sempre ens agafen de la ma i volen seure al nostre costat a lhora de realitzar les activitats. Sorpren la seva tranquil.litat i educacio envers nosaltres: quan sha de netejar estris de pintura o el que sigui, sempre sho enduen i no tho deixen fer a tu.

Poc a poc, anem descobrint aspectes de la cultura india, gracies a les nostres converses amb les professores, sempre encuriosides pel mon occidental i, alhora, disposades a explicarnos qualsevol incognica sobre els seus propis costums. Es aixi com, fent un te a casa la Shima (una delles), el significat del punt que duen al front i de la ratlleta que algunes dones tambe porten sobre el punt, just al naixement del cabell. Es tracta dun simbol relacionat amb el matrimoni. "it's for the husband's long life", ens ha dit (perque el marit tingui una llarga vida). Esperem anar descobrint mes i mes coses i compartirles amb vosaltres.

Continuara...

P.S.: Frase celebre del dia, "made in Marina" per explicar com anem pentinades per la calor: "it's like a monyo" jajaja

MUSKANA "ON FIRE" AMB ELS TALLERS

Bones a tots!

Avui no ens entretindrem gaire amb lactualitzacio per problemes tecnics al cyber cafe (ho haviem escritot i sens ha esborrat... nyee), aixi que serem breus, pero no menys intensos:

Avui ha estat el segon dia de tallers i si ahir va anar genial la cosa avui Muskana ha triomfat com la "Coca-cola". No nomes ens hem guanyat als nens i nenes, sino tambe a les professores, dues de les quals ens han convidat a sopar cadascuna a casa seva. Pel que es veu els Muskana ens estem convertint en totes unes "celebrities", a Dehradun!

Curiositat: aquesta nit i matinada hem pogut veure i viure els efectes de lanomenat monzo (estacio plujosa que ocupa els mesos de juliol i agost), amb la qual cosa si ja deiem que aqui estem en una sauna permanent, imagineuvos amb molta mes humitat...

Continuara...

P.S.: Si ahir tocava prehistoria, avui tocava art antic egipci, amb la recreacio dun paisatge tipicament egipci en maqueta. En petits grups, els nens i nenes han construit piramides, palmeres i barques per anar pel riu nil. Amb tot, els rodets de celo anaven dallo mes buscats per tots els Muskanes. Resultat: una nena sens acosta amb el rodet i ens diu: Didi, your celo! jajaja influencia Muskana "pawa". 

PRIMER DIA DE COLE! WOW!

Shup Sandhya a tots! (bona tarda)

Avui Muskana sha posat a prova per primera vegada a lescola. Amb dos grups de nens i nenes de diferents edats hem pintat, cantat, dibuixat i jugat a tort i a dret. Estem morts de cansament i pringosos a morir per les altes temperatures i la humitat que rosa els limits de la resistencia humana... be, almenys per a nosaltres perque mentre nosaltres semblem fonts ambulants, aqui la gent esta com una rosa.

Francament es pot dir que anavem una mica acollonits pel fet de ser el primer dia, no saber quina seria la resposta dels nens i nenes i tambe estavem a lexpectativa dels problemes idiomatics. No obstant aixo, just arribar ens ha sorpres un enorme WELCOME escrit amb guix, nomes passada la porta. Tot i els nervis i els imprevistos, ens nem sortit forsa be, gracies tambe a lajuda de dues professores que ens anavem traduint. Tots ens hem emocionat molt amb la reaccio de tots plegats (a les noies ens diuen didi, que vol dir germana gran). Molts somriures i moltes ganes de comunicarse i participar, una vegada trencat el gel. Ara nomes ens queda la motivacio per seguir endavant amb els tallers i intentarho fer cada vegada millor.

Continuara...

P.S.: Sens esta enganxant el "tintineig" del cap que fan els indis per dir que si gestualment.. que gracios! ajaja

DEHRADUN!!! Aixo promet

Namaste a tots!

Han passat tantes coses des de la ultima i primera actualitzacio que es dificil ferne un resum assequible, pero ho intentarem.

Ahir vam deixar Dehli per embarcarnos en un tren amb destinacio Dehradun, on som ara i on romandrem 15 dies. No hi ha paraules per transmetre les mes de 10 hores de trajecte...gent, lliteres, ventiladors, mirades fixes, soroll... i com a resultat, moltes fotos i dibuixos interessants.

Realment estem notant ja el nostre canvi dactitud envers el que ens envolta: tot i la conduccio, ara anar amb auto ric-shaw (un taxi moto amb cabina) es genial, super divertit. Ens hem acostumat a la conduccio i a creuar els carrers. Tambe a les mirades constants perque sabem que no es res mes que curiositat.

Dades interessants! el nostre apartament ha resultat ser una casa sencera enorme! 4 habitacions, cuina, terrassa, terrat... FLIPADA! lunic mobiliari que te son els nostres matalassos al terra, pero per a nosaltres es un palau i segons els valors del pais, lluim lestatus dun metge o algu carrec important aqui. Aqui ens tracten molt be, comensant pel propietari de la casa, que ens va venir a rebre.

Ja hem vist lescola i es preciosa. Les nenes, en veurens, somreien i samagaven. El director te 19 anys!!! i tot i que parla angles costa un ou entendrels. Es gracios perque, tot i tenir un accent xunguissim, quan et parlen i no els entens, et tracten com si no tinguessis nidea dangles, sense pensar que potser no els etenem per la seva precaria pronunciacio.

Continuara...

P.S.: Al cedntre ens hem topat amb una processo de krishnas i tots volien sortir a les nostres fotos. ens han dedicat un ball i tot! Brutal

DELHI JA SOM AQUI!

 

Barcelona 6 am - Munich 7.15 am; 12 hores d'escala a Munich; 8.25pm Munich - 7.15am Delhi (hora local)

Enmig d'un bullici de sorolls, olors i colors, Muskana trepitja forta a Delhi. Per molt que hagueu vist fotos o us hagin explicat quelcom d'aquesta ciutat, viure-ho no te preu! En menys de 24 hores, em vist coses increibles: la India es un pais de contrastos i tot just comencem a descobrir-los. Tot i estar immersos en el caos que es viu aqui, les mirades i els somriures ens captiven i encara que ens sentim estranys, som conscients que no correm cap tipus de perill. Arreu on vagis trobes gent que seria capas (quines faltes!! es el teclat, us ho juro) de vendre neveres al pol nord i ja ens han estat a punt d'atropellar centenars de vegades, pero ep! no patiu que ja li estem agafant el truc a l'assumpte.

D'aqui unes hores, partim cap a Dehradun i estem emocionats per les 8 hores de tren nocturn que ens queden  per davant  (je je m... je). D'aquest trajecte segur que ens en surten unes bones annecdotes, pero haureu d'espera a seguent episodi per esbrinar-ho.

Continuara... ;)

P.S.: per cert, sabieu que els tiquets de metro son com fitxes de fira? i a mes es reciclen! brutal...